Veritablement és una de les preguntes que m’envaeixen i a la qual em costa trobar resposta. Et miro, et veig, i sembles tan feliç... Però no ho puc evitar i intento ficar-me dins del teu petit cap. Com m’agradaria saber què penses amb tot el que estàs descobrint... i és que en el teu dia a dia trobes un tresor a cada moment. A casa, no ens podem treure la imatge que ens vas deixar quan vàrem anar i vas veure la platja per primer cop, i les teves petites mans es varen apropar al teu pit dient “ohhhhhhhh!!!” I és que encara ets pura expressió, tot i que dia a dia anem forjant un petit vocabulari i aprenem a entendre’t millor.Un petonet Jan.
M
M
