Maleït possiblement!

Quan emprens el camí d’una adopció mai no pots tenir cap certesa sobre l’estat o la fi dels teus tràmits. Sents allí, et diuen, llegeixes allà, et comuniquen o t’assabentes que hi ha entrebancs, que hi ha aturades, que canvien les lleis i els ministeris, funcionàries i funcionaris, jutgesses i jutges, fiscals, que es modifiquen els tractats entre estats. I mai no saps quina o quines pegues et sobrevindran.
L’espera et fa blindar l’esperança com un tanc, a hores d’ara molt abonyegat però sense cap esquerda.

A la Matilde, davant la notícia de l’ajornament del judici que li ha de permetre ser mare.

Un xató

Possiblement ha estat la vostra última nit amb nosatres, Matilde, Juanan i Oriol, abans que partiu també cap a ser quatre.

Un xató amb truita ens ha omplert l'última taula de set: sis cadires i una cadireta que ben aviat en seran vuit. A casa nostra sempre tindreu una trona per convidar el vostre nou nen.

Trones, cadires, cadiretes, truites, olives, tonyina, bacallà... Carnestoltes adéééu! que ja ve la Quaresma a fer-nos empassar les més verdes de la nova maternitat.
Y

Fotos: "Xató" de Josep Maria Alegre i "Querideta" de Nosaltres en agraïment a la Georgina.

Qui en vulguis saber més sobre el xató:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Xató

Per molts anys fill meu

Va ser un 23 de febrer quan vas néixer i vull que sàpigues que m’hagués agradat tant poder celebrar amb tu el teu tercer aniversari... però, no ha pogut ser. I el que sí puc dir-te és que aquest procés ja té data i serà el proper dilluns quan ja et pugui felicitar en persona, tan sols una setmana després i estarem amb tu Papà, Mamà i el Tete “Oriol”. Fins que aquest moment hi arribi, et fem arribar les nostres felicitacions a través d’aquest post i a la espera de tornar-te a veure aviat, molt aviat.

Un petó des de Barcelona, la teva família.
M

Doncs sí, tot arriba

I tant que tot arriba!
Mentre la Matilde fa la maleta jo intento sense èxit acabar de desfer les meves. He tornat. Sóc aquí. Som aquí. Ja som quatre!
Us presento el nou nino de la família: en Jofre Segura Griley.

- Vinga Jofre, riu una mica per a la foto, home, que t'està veient tothom!
Y

Tot arriba...

Només queden 15 dies !!! puc dir amb alegria o també puc dir...encara queden 15 dies, amb desànim.

I es que en tantes ocasions, així em trobo, amb tants de sentiments que efloreixen i de tota mena. Però ara es el moment en que m’agradaria donar un homenatge a la següent frase:
“Tot arriba!!!”

I es que durant tot aquests mesos d’espera, ha estat la frase per excel·lència que mes m’han transmès, i ho sé, m’ho deien de tot cor i jo pensava... Sí, a mi m’ho has de dir
Però es que veritablement, així ha estat i “Tot arriba!” i en 15 dies tornaré fill meu a estar de nou amb tu. Vaig enllestint la meva maleta.

M

Imatge maleta.jpg extreta del http://blogs.publico.es/murmansk/que-es-esto

Has estat vist per aquí...

Sempre hauríem d’actuar amb un estat emocional i una actitud positiva. De veritat, sempre.
I ho sé i gairebé vaig estar al límit de no complir amb les meves pròpies creences. Però gracies, gracies companys i companyes per donar a llum a opTi. Us faig arribar aquest link del nou integrant de l’empresa on treballo, amb el millor equip, i que dia a dia em transmeten il·lusió i forces per seguir endavant. ¡Gràcies de nou! Un peto.
M
PD: Gràcies Juan Antonio per estar sempre aquí.