Matilde & Yvonne CAT

Temps al temps. Pensament per als pares i mares que comencen.

2010-12-28T10:56:00.005+01:00

No vulguis arreglar en un dia el que ha de fer el temps i la convivència futura en família. Doneu-vos espai per conèixer-vos, per saber-vos escoltar i per aprendre a estimar-vos amb el cor, ja que ara només estimes el teu fill amb la il·lusió, el desig i el pensament, i no pas pel que és com a persona. Aquest és un pensament per als pares i mares que comencen, per a aquells a qui els fills encara els tenen por; per a aquells a qui venç l'ansietat de sentir-se estimats.
Y

Tenim 2 anys

2010-11-04T00:33:00.013+01:00

Robar al temps parcel·les estables per escriure pensant en la xarxa o mantenir l’ànim invariable són fites que humanament no sempre es poden aconseguir. Hem saltat d'any sense ni adonar-nos-en. Hem mantingut el bloc amb una activitat no tan constant com hauríem volgut. Conservem immutable, això sí, l’esperit de lluita en el camí de l’adaptació i ens hem aplicat amb paciència, infatigables, per enfilar-nos cada dia un esglaó més cap al cel que volem oferir i que somniem. Des que tenim dos anys, des que tenim dos fills... som diferents. Enguany direm PER MOLTS ANYS! fent un petit homenatge als nostres orígens diversos i al camí que fem i farem plegats.

"Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà, i no creiem en les fronteres si darrera hi ha un company amb les seves mans esteses a un pervindre alliberat. I caminem per poder ser i volem ser per caminar. "
Lluís Llach, cantautor català, 1978

La foto: Palaus de glaç de Novosibirsk.

El vídeo recomanat: Lluís Llach i Feliu Ventura al concert per la cultura en català al Palau Sant Jordi
http://www.youtube.com/watch?v=uilDFg_-wXc

Hortense Cumberbatch & Cynthia Rose Purley

2010-05-17T11:40:00.015+02:00

Què pot menar una filla a gratar el seu passat adoptiu, ja de gran? Què en pot esperar? Què pot portar una mare biològica a abandonar el seu nadó? Com hi conviu la resta de la vida? Ha pensat alguna vegada en el retrobament? Algunes respostes i encara més preguntes les trobareu en el film Secrets & Lies (Secrets i Mentides) una pel·lícula de Mike Leigh protagonitzada per Brenda Blethyn i Marianne Jean-Baptiste que ben merescudament va guanyar la Palma d’Or de 1996 i el premi a l’actriu (Brenda Blethyn) en el Festival de Cinema de Cannes, entre altres.

La protagonista, Hortense Cumberbatch, una dona negra i de família benestant, perd els pares i decideix investigar el seu passat adoptiu. Aquest fet la porta a descobrir la seva mare biològica, Cynthia Rose Purley, una dona blanca de classe baixa treballadora. Una pel·lícula intel·ligent, allunyada de tòpics, que us farà pensar, sentir i acceptar.

I un trosset de film, immillorable, per si us ve gust:
http://www.youtube.com/watch?v=o4qE-2Se5jw&feature=related

3 quilos i 10 cm

2010-04-18T19:55:00.005+02:00

Exactament, el proper 2 de maig farà un any que vas arribar físicament a la teva llar.

3 quilos, 10 cms i molta, però molta activitat es el que has donat de tu en aquests 12 mesos. Ara penso i ha estat tan ràpid que a vegades inclús oblido els “moments” viscuts... i ho dic amb cometes perquè no ha estat gens fàcil, de veritat i no em fa mal dir-ho avui. I ara, ja sembla que veiem canvis.

Un petó molt fort.

T’estimem Jan.

La neu i la prunera

2010-03-11T22:21:00.009+01:00

La vida batega amb força. La flor de la prunera es dóna al cel nítid de l'endemà i desafia la neu més obstinada al sol del migdia. La vida batega amb força com a l'inici i com a la fi, que és l'inici d'un altre començament, on ara som.

Nevada del 8 de març de 2010, al meu pati.

Quins quatre elements... aigua, terra, aire i foc?

2010-02-20T16:38:00.015+01:00

La veritat és que no puc identificar cada un del nostres fills amb els 4 elements citats abans. Però jo diria que cada un d’ells té el seu granet ”d’element” ja sigui del tipus que sigui. I és que n'han muntat una de grossa, i sempre sona aquella cançoneta de... on hi caben dos hi caben tres i quatre...

Carn d'olla 2010. "Però què menges, Jofre?"

2010-02-13T00:06:00.000+01:00

Diuen que quan tens criatures la vida et canvia. No sé del cert si la vida et canvia però la carn d'olla del dinar de festa puc ben assegurar que esdevé diferent. Oberts sempre a la creativitat, acceptem la proposta del Jofre per a enguany. Qui té el valor de posar-la a la carta?

Y

Cadenes d'ADN

2010-01-20T18:49:00.004+01:00

Què és un país? Què és Catalunya? Cadenes d’ADN formades per diversitat. Al cap i a la fi, cadenes de nacionalitat. On sigui que vas néixer formes part de Nosaltres.

Aquest apunt més aviat poètic està inspirat en l'acte d'elecció d'Artur Mas, líder del partit Convergència Democràtica de Catalunya, al Monestir de Sant Benet, a Sant Fruitós del Bages. També m’hi ha inspirat el joc d’anatomia del meu fill Aram. Artur Mas identifica l’ADN metafòric de les persones que poden identificar-se amb Convergència en totes aquelles i aquells que defensen un ideals arrelats al territori de Catalunya. El joc del meu fill inclou un seguit de proves sobre tret genètics que, un cop hi hem jugat, han donat com a resultat que ambdós compartim més trets que no pas divergim. Independentment de l’origen biològic dels gens i de la seva transcendència, qui posa en dubte la bondat del joc?
Y

La imatge: ADN a http://www.molecularstation.com/
Enllaç recomanat: ADN en formació. Impressionant. No us el perdeu.
http://www.youtube.com/watch?v=E8NHcQesYl8

Enguany tampoc ens ha tocat la loteria

2010-01-16T00:01:00.000+01:00

La imatge: les nostres guardioles de porquet, de terrissa, tradicionals.

7 de gener de 2010

2010-01-07T10:44:00.007+01:00

Bon Nadal i feliç any nou, Novosibirsk en el nostre record, en aquest primer dia de l'any segons el calendari ortodox. Una salutació des de Catalunya i des de casa nostra, on hem penjat a l'arbre de Nadal la nostra matriuska.

Y

Tenim un any

2009-11-30T21:46:00.003+01:00

Vam néixer el novembre de 2008 i ara tenim un any. Un any que inclou un ritme pausat d'ençà del juliol de 2009, en què ambdues famílies ens hem trobat en ple procés d'adaptació. Ara tot just comencem a entrar en una nova normalitat. Ara ja ens coneixem amb els nostres fills; ara ja ens entenem parlant, jugant, rient i plorant, en la salut i en la malatia, i així ens voldrem estimar i honorar tota la vida.
Y

Mangondilles amb plegamans

2009-11-24T21:46:00.015+01:00

Un plat ben català, diu el meu fill Aram que li han servit avui al col·le: mangondilles amb plegamans. A mi em consta pel menú del mes que avui tocava llenties, hamburguesa i flam de xocolata però... El llenguatge és creatiu i el seu padrí viu a Palau Solità i Plegamans. Visca l'aprenentatge i visca la llengua! Y

Plegamans: pregadéu; revolta-campanes, mantis religiosa.

La foto: "Pregadéu", per Tomeu, amb mandonguilles casolanes afegides manualment (http://www.naciodigital.cat/blocdefotos/index.php?seccio=noticies&pag=&cerca=&autor=1241&tag=&regxpag=90)

Els ulls glaucs d'Atenea com els dels meu fill Aram

2009-11-12T23:30:00.009+01:00

"L’Athena ja sabia que els seus pares l’havien adoptada quan la vaig conèixer. Tenia dinou anys i estava a punt de començar una baralla al bar de la universitat perquè una noia, pensant-se que era d’origen anglès (blanca, cabells llisos, ulls de vegades verds de vegades grisos), havia fet un comentari desfavorable sobre l’Orient Mitjà.

Era el primer dia de classe, el grup era nou i ningú no sabia res dels seus companys. Però aquella noia es va aixecar, va agafar l’altra pel coll de la brusa i es va posar a cridar com una boja:
-Racista!”

La bruixa de Portobello
Paulo Coelho

Y

Et diuen Romeu

2009-11-06T00:00:00.000+01:00

Et dius Jofre. Però et diuen Romeu perquè abans de marxar de classe, de l'escola bressol, has de fer petons a totes les nenes, nens, cuinera i monitores. Si no, no marxes content. I no sempre en quedes satisfet que de vegades els pares t'hem d'esperar que facis una segona ronda. Amb un somriure encara més gran a la cara hi afegeixes abraçades, crits i saltirons.

Encara no saps dir el teu nom. Quan t'ho pregunto em dius "meu" i ara sospito que aquest "meu" no prové ni de gat ni de "jo" sinó del nen que es diu Jofre però que es voldria apel·lar amb el mot més dolç que li adrecen sempre amb un somriure, sense mai cap crit... El meu petit.

Y

"Jan" Copa, Lliga i Champions 2009…

2009-07-09T22:34:00.005+02:00

I amb ell va arribar la remuntada. Va ser el dia 2 de maig quan vàrem aterrar a Barcelona i de tornada escoltàvem a la radio la primera part del partit Barça-Madrid. La segona part del partit ja la vàrem veure a casa, després d’una dutxa, amb el pijama i les sabatilles, ens vàrem asseure al sofà i al Jan, que estava molt cansat, el vàrem ficar al seu llit. Encara no hi havia tingut temps que s'adormís quan vàrem començar a sentir clàxons i un terrabastall de petards i coets...Que li devia passar pel cap?
Ara, on sóc?
Què li passa a tota aquesta gent?
Per què no em deixen dormir tranquil?

Però i és que va ser des d’aquell moment i setmana a setmana que ha estat vivint les victòries d’aquest equip que ha passat a formar part del seu “vocabulari”. Potser en tindrà la culpa el seu “tete”? Doncs la veritat és que no necessitem resposta. Les imatges sempre parlen per si mateixes.
Un petó.
M

Que passa pel teu cap?

2009-06-09T09:00:00.001+02:00

Veritablement és una de les preguntes que m’envaeixen i a la qual em costa trobar resposta. Et miro, et veig, i sembles tan feliç... Però no ho puc evitar i intento ficar-me dins del teu petit cap. Com m’agradaria saber què penses amb tot el que estàs descobrint... i és que en el teu dia a dia trobes un tresor a cada moment. A casa, no ens podem treure la imatge que ens vas deixar quan vàrem anar i vas veure la platja per primer cop, i les teves petites mans es varen apropar al teu pit dient “ohhhhhhhh!!!” I és que encara ets pura expressió, tot i que dia a dia anem forjant un petit vocabulari i aprenem a entendre’t millor.

Un petonet Jan.
M

Per fi a casa...

2009-05-28T22:49:00.005+02:00

Dissabte passat va fer tres setmanes que vàrem arribar i m’agradaria demanar-vos perdó. Veritablement no tinc paraules per la meva tardança, però es increïble com passen els dies des que Jan és a casa... i tot, als seus tres anys, encara per descobrir.
Benvingut a casa JAN i gràcies.
Un petó molt gran.
M

Quan les cigonyes vénen de Sibèria

2009-05-25T22:28:00.005+02:00

Quan les cigonyes vénen de Sibèria, i no de París, et prens com un joc buscar entre dos nous germans similituds i diferències. “-Troba les 7 similituds i les 7 diferències.” Em dic quan em poso davant d’aquesta foto i, sincerament, m’ho passo bé. Són els meus sols, i ja s’han fet germans del tot. El destí potser està escrit, no ho sé, però és ben sorprenent.
Y

Remolins arreu

2009-05-20T10:55:00.009+02:00

Una foto il·lustrativa del que ha estat la meva baixa per maternitat: l'Aram i el Jofre mirant com centrifuga una de les infinites rentadores.
Y

Sarcoptes scabiei de nou

2009-05-19T00:00:00.007+02:00

De nou l’escabiosi et va atacar, un cop aquí, amb una virulència insaciable i et deixà les mans, pobret meu, en carn viva. Jo no faig més que pensar quant de temps feia que portaves aquesta bestiola al cos i com de fondes deurien ser les cavitats que a la pell t’hi feren. Cada matí la teva àvia t'ha vingut a veure i s’esgarrifa només de pensar en quin estat arribaran a fer-se grans, pobres nanos, alguns del que van ser els teus companys, que creixeran en hospicis saturats sense rebre el tractament adequat. Espero que el destí i la força els ajudi.
Y

Nits d'infern II. Terrors nocturns.

2009-05-11T00:00:00.009+02:00

Tinc una amiga que, en tornar de Novosibirsk amb el seu nen, va saber que el xicot patia terrors nocturns. Els ulls esbatanats, la mirada perduda i el cor accelerat, com si estigués despert però profundament adormit el seu nen patia. Ara ja els ha passat. Li queden les pors que s’expressen en malsons que acostumen a patir molts infants a partir dels quatre anys. Una abraçada a aquesta família de Banyoles.

La imatge: Processó dels dolors de Banyoles. Baixada del portal:

http://www.banyoles.info/

Nits d'infern

2009-05-04T00:00:00.016+02:00

A Moscou, quan dormies no dormies. A Novosibirsk no ho sabíem, però tampoc dormies quan eres a la casa bressol. T’autogronxaves amb tanta força cada mitja hora que feies caminar el bressol de paret a paret de la cambra que compartíem.
Amb el rostre torturat, en el bressol descarregaves la teva ira contra la vida. Et grataves fins a arrencar-te la pell. Et feies ferides de sang a les cuixes i a les orelles i duies un dit tot obert de tant mossegar-te. -Aquest nen té granets. Ens dèiem. -Aquest nen deu tenir alguna al·lèrgia. Serà el pijama, serà el suc o la llet que li hem donat? Aquest nen té tics. I no. Aquest nen tenia sarna, en terminologia mèdica escabiosi per sarcoptes scabei, que fa túnels sota la pell, entra i surt per alimentar-se de pell morta i es manifesta especialment a la nit amb picors tan intenses que fan agre el caràcter. Un cel de dia, bonic, vam viure amb tu i un infern de nit.
Y

La foto: vista microscòpica del sarcoptes scabiei baixada de
http://www.flickr.com/photos/42117243@N00/1497657723
Un enllaç interessant: http://www.hospitaldenens.com/cat/educsalu/p040329.htm

Sant Jordi, patró de Catalunya i de Moscou

2009-04-20T01:22:00.018+02:00

Aquest monument a Sant Jordi és molt a la vora de la Plaça Roja de Moscou, just darrere del Kremlin. La foto està feta tot enfocant la part del globus on s'hauria de veure on és Catalunya: un mica més al nord d’on hi ha dibuixats els camells que assenyalen Rabat.
Sant Jordi és el Sant patró de Catalunya i també de la ciutat de Moscou. Per això aprofitem la imatge per felicitar la diada del llibre i de la rosa, el 23 d'abril, als amics catalans que en aquest moment siguin a Rússia i qui s'hi vulgui fegir.
Per a Rússia i des de Rússia, amb amor.

Àudio: Opening Titles/James Bond is Back/From Russia with love http://www.geocities.com/bsardrno/sfrwl1.mp3
O bé: From Russia With Love - performed by Matt Monro
http://www.geocities.com/bsardrno/sfrwl10.mp3

Tràmits i llengua catalana

2009-04-12T21:00:00.001+02:00

Ens queixem de tant de tràmit i de tanta paperassa que ens demanen des de l’Estat d’origen dels nostres fills per tirar endavant l’adopció però hem de reconèixer que tampoc són fàcils els tràmits en els ministeris més propers, aquí, un cop tornats.
En anar a inscriure oficialment el meu fill m’he trobat que no he pogut fer-ho amb normalitat en català, llengua oficial a Catalunya i reconeguda com a vàlida al Registre Civil (Ministeri de l’Interior) per una llei estatal. Hi he escrit un article sobre el meu cas que enllaço per si pot interessar.
Y
http://in.directe.cat/plataforma-llengua/bloc/puc-inscriure-un-naixement-en-catala
L’he escrit en nom de l’entitat Plataforma per la Llengua: http://www.plataforma-llengua.cat/

La imatge és extreta del blog: http://criszulu.blogspot.com/

Blaus horitzonts d'optimisme i esperança

2009-03-29T00:00:00.004+01:00

Més enllà de temors i recances, s’obren sempre blaus horitzons. Res no pot desviar-nos del curs de riu del viure; però basta la voluptat d’estimar perquè l’aire dringui a cada mot, i s’allargassi l’eco que ens fa, si més no, perdurables.

Fragment d'un poema de Miquel Matí i Pol.
Roda de Ter, 1 de gener de 1985

La imatge: Ratlla blava i fruiter, obra de Ràfols Casamada. Baixat del blog "Art català actual":
http://www.artactualcatala.com/blog/

El meu desig, el meu vot, el meu encàrrec/my wish, my vow, my charter

2009-03-27T16:29:00.009+01:00

Hola fillol,

Com diu l’Antonio Flores a la cançó a la seva filla Alba http://www.youtube.com/watch?v=t2KfF47rO_g
"No sé por qué
Tu llegada al mundo fue así
Te costó salir"

A tu t’està costant també arribar, que es una forma de sortir d’allà. Incloses varies falses alarmes. N’ha estat de tot.

Tots desitgem que estiguis aquí per a que la segona estrofa de la cançó també es faci veritat.

"No sé por qué
Me sentí el hombre más feliz
Ya estabas aquí"

Pel teu pare, per la teva mare i per tots els que t’esperen.

A tu el sol no et va daurar la pell, però d’això ja s’encarregarà la teva mare amb el sol del Mediterrani. No et preocupis, ja veuràs, vens a una terra molt maca.

Si ara que encara no has arribat, jo hagués de desitjar-te alguna cosa, et desitjaria que siguis feliç. Quan arribis, tots els que t’envolten intentaran fer-te una vida feliç. Jo també. Però a llarg termini, a mida que vagis creixent i et facis gran, el meu desig és que tu mateix t’acabis construint una vida feliç. Aquest és el meu gran desig per a tu. I també el meu vot i el meu encàrrec, amb el patrocini dels teus pares.

Per si algun cop et perdessis pel camí i no ens tinguessis a prop, te faig arribar la guia que ens va deixar Max Erhmann en la seva Desiderata. Llegeix-la de tant en tant. I quan la vida t’estrenyi, perquè com deia Serrat (Bienaventurados 1987): "La vida te la dan pero no te la regalan, la vida se paga por más que te pene", quan la vida t’estrenyi a base de bé, torna a llegir-la i rellegir-la. I recorda’ns.

"La sort es busca, l’amor es troba, la felicitat es construeix"

Tant de bo que la vida que et construeixis et resulti feliç. I millor encara si és entre nosaltres..

El teu padrí.

Alejandro

Beneïda paciència

2009-03-23T21:07:00.013+01:00

“Les persones que tenen paciència saben esperar amb calma que les coses succeeixin, ja que pensen que s'ha de donar temps a allò que no depèn estrictament d’un mateix.” Trinidad Aparicio, psicòloga clínica

“Ser pacient no és resignar-se, sinó gaudir de l’espera” “Són els temps de la preparació els que fan realment gran la festa.” Salvador Cardús, sociòleg

“Enlloc d’anar en contra de la paciència, relaxi’s i deixi que arribi allò que espera.” Tarthang Tulku, filòsof budista

“La paciència és un arbre d’arrels amargants però de fruits dolços,” Anònim que m’ha fet arribar un bon amic mexicà, Juan Narváez.

M

Trets: com seràs?

2009-03-12T09:00:00.006+01:00

De Novosibirsk a Moscou no puc evitar de mirar amb ansietat ulls, orelles, nassos, dits, espatlles, clatells, alçades, amplades, tots els trets en definitiva de cada passatger. Intento amb això endevinar de gran com seràs. Les persones que viatgen de Novo a Moscou i de Moscou a Novo, la major part maletí en mà, solen ser grans de mida, cossos generosos d’aquells que un cop s’han encabit al seient de l’avió poc moviment els queda i només de tors en amunt.
Giravolta el meu desig de saber en tots els remolins que trobo als cabells del passatge fins que el mareig crida al descans aquest desfici que no porta enlloc.
Y

Imatge baixada del blog :http://frikidae.tendido-7.com/blog/?p=12
¿Por qué el mundo es como es?

Sentiments II...

2009-03-09T18:00:00.001+01:00

Saps quants cops he pensat amb tu aquesta última setmana? I quants cops he plorat? I és que avui hauríem d’estar celebrant una setmana del nostre retrobament des del passat agost... i ara no ens queda res més que continuar esperant. Perquè això sí, no ho dubtis que estem esperant i cada dia sospirem per rebre notícies des de Novosibirsk. Ho tenim tot, tot preparat, les maletes de Papà, Mamà i la del Tete, la teva maleta, els bitllets d’avió, el teu bitllet d’avió... i uns enormes cors carregats d’amor per donar-te. Tan aviat en tinguem notícies te les farem arribar.
Un petó molt gran des de Palau-solità i Plegamans.
M

Sentiments...

2009-03-01T23:37:00.006+01:00

Molts cops, com diu la Yvonne, se senten tantes coses, tants casos i ara m'he adonat que ha estat com quan juguem als jocs d'atzar... diuen que sempre toca pero mai a tu... i avui sí, sí que m'ha tocat a mi. Va ser un 26 de gener quan vaig rebre la trucada per dir-me que ja tenia data de judici i ha estat un 26 de febrer quan m'han dit que la data del judici no es compliria. No t'ho pots ni imaginar como senta...ha estat terrible i he plorat tant fill meu. M'ha costat molt pair-ho i crec que ara ja estic millor. Aquest cap de setmana m'he refugiat a la costa amb un cel trist i gris que m'ha acompanyat i amb l'escalfor de les persones que sempre estan quan ho necessites. Gràcies per tot i dir-vos que continuem endavant. I a tu fill meu, una forta abraçada.
Un petó.
M

Maleït possiblement!

2009-02-27T22:54:00.009+01:00

Quan emprens el camí d’una adopció mai no pots tenir cap certesa sobre l’estat o la fi dels teus tràmits. Sents allí, et diuen, llegeixes allà, et comuniquen o t’assabentes que hi ha entrebancs, que hi ha aturades, que canvien les lleis i els ministeris, funcionàries i funcionaris, jutgesses i jutges, fiscals, que es modifiquen els tractats entre estats. I mai no saps quina o quines pegues et sobrevindran.
L’espera et fa blindar l’esperança com un tanc, a hores d’ara molt abonyegat però sense cap esquerda.

A la Matilde, davant la notícia de l’ajornament del judici que li ha de permetre ser mare.

Un xató

2009-02-23T23:14:00.033+01:00

Possiblement ha estat la vostra última nit amb nosatres, Matilde, Juanan i Oriol, abans que partiu també cap a ser quatre.

Un xató amb truita ens ha omplert l'última taula de set: sis cadires i una cadireta que ben aviat en seran vuit. A casa nostra sempre tindreu una trona per convidar el vostre nou nen.

Trones, cadires, cadiretes, truites, olives, tonyina, bacallà... Carnestoltes adéééu! que ja ve la Quaresma a fer-nos empassar les més verdes de la nova maternitat.
Y

Fotos: "Xató" de Josep Maria Alegre i "Querideta" de Nosaltres en agraïment a la Georgina.

Qui en vulguis saber més sobre el xató:
http://ca.wikipedia.org/wiki/XatÃ³

Per molts anys fill meu

2009-02-23T09:00:00.003+01:00

Va ser un 23 de febrer quan vas néixer i vull que sàpigues que m’hagués agradat tant poder celebrar amb tu el teu tercer aniversari... però, no ha pogut ser. I el que sí puc dir-te és que aquest procés ja té data i serà el proper dilluns quan ja et pugui felicitar en persona, tan sols una setmana després i estarem amb tu Papà, Mamà i el Tete “Oriol”. Fins que aquest moment hi arribi, et fem arribar les nostres felicitacions a través d’aquest post i a la espera de tornar-te a veure aviat, molt aviat.

Un petó des de Barcelona, la teva família.
M

Doncs sí, tot arriba

2009-02-17T11:18:00.014+01:00

I tant que tot arriba!
Mentre la Matilde fa la maleta jo intento sense èxit acabar de desfer les meves. He tornat. Sóc aquí. Som aquí. Ja som quatre!
Us presento el nou nino de la família: en Jofre Segura Griley.

- Vinga Jofre, riu una mica per a la foto, home, que t'està veient tothom!
Y

Tot arriba...

2009-02-13T10:00:00.001+01:00

Només queden 15 dies !!! puc dir amb alegria o també puc dir...encara queden 15 dies, amb desànim.

I es que en tantes ocasions, així em trobo, amb tants de sentiments que efloreixen i de tota mena. Però ara es el moment en que m’agradaria donar un homenatge a la següent frase:
“Tot arriba!!!”

I es que durant tot aquests mesos d’espera, ha estat la frase per excel·lència que mes m’han transmès, i ho sé, m’ho deien de tot cor i jo pensava... Sí, a mi m’ho has de dir
Però es que veritablement, així ha estat i “Tot arriba!” i en 15 dies tornaré fill meu a estar de nou amb tu. Vaig enllestint la meva maleta.

M

Imatge maleta.jpg extreta del http://blogs.publico.es/murmansk/que-es-esto

Has estat vist per aquí...

2009-02-08T21:23:00.003+01:00

Sempre hauríem d’actuar amb un estat emocional i una actitud positiva. De veritat, sempre.
I ho sé i gairebé vaig estar al límit de no complir amb les meves pròpies creences. Però gracies, gracies companys i companyes per donar a llum a opTi. Us faig arribar aquest link del nou integrant de l’empresa on treballo, amb el millor equip, i que dia a dia em transmeten il·lusió i forces per seguir endavant. ¡Gràcies de nou! Un peto.
M
PD: Gràcies Juan Antonio per estar sempre aquí.

Ja ha arribat...

2009-01-28T23:27:00.004+01:00

Doncs ja feia tant de temps que t’estava esperant, que ja no sabia com reaccionaria. Tantes vegades he imaginat aquest moment, què estaria fent, a quina hora seria, si em trobaria el missatge al contestador, si seria ella (“la Núria”), si seria ell (“en Toni”)...en fi...un 26 de gener, va arribar ella, “la trucada”.

Fill meu, aviat ens tornarem a veure... i oblidarem de cop el temps d’espera que “el procés” suposa. Ja estem veient la llum en aquest túnel... i serà aviat, molt aviat...quan et torni a veure, a tocar-te, a escoltar-te, a olorar-te, a besar-te...

25 de gener des de Novosibirsk

2009-01-25T09:05:00.008+01:00

Avui és el meu aniversari i, ves per on, aquí és Santa Tatiana. Santa i màrtir, obradora de miracles en l’època d'Alexandre el Sever, que va morir decapitada cap allà el 225 dC.

Patrona dels estudiants a Rússia, la celebració del seu dia es va mantenir fins i tot el temps de la URSS i també ara. Seves són les festes d’hivern, les dels finals dels exàmens de gener i les que evoquen el romanticisme de les dones russes, segons diuen aquí. Y

PD. Amiga meva, moltes felicitats i quin regal tan bonic que tens, estar a Novosibirsk amb el teu home i els teus fills. Un petonet desde Barcelona. M

Estirada al llit, de matinada

2009-01-20T08:11:00.007+01:00

Plora ara el moment agredolç, trist i feliç en què imagines com li diràs al teu fill que no l’has dut a la panxa, que una casa bressol li va ser mare el seu primer any de vida, per poder-li-ho explicar en el moment de debò amb un carícia, una abraçada, un somriure i una besada. El passat es l’instant de la nostra normalitat que ens ha permès ser ara.
Y

Sala d'espera

2009-01-14T09:38:00.011+01:00

Part de Nosaltres inicia la marxa. El suro que obtura el coll d’ampolla dels nostres tràmits als ministeris russos s’ha mogut. Com el gas a pressió empeny un tap quan intueix l’escletxa l’espera comença a esbravar-se per dues fuites: hi ha data de viatge per a dues famílies, una d'elles la meva.

Tot i que encara sóc aquí em veig asseguda a la sala d'espera d’un jutjat antic, reformat, fred, eclèctic i antany elegant, vestida per a la cerimònia que ha de decidir sobre la meva maternitat. El judici. A la Federació russa l'adopció es decideix mitjançant sentència. M’esclaten pit i pulmons a cops de puny del que ara són nervis. Uns nervis que molt tímidament i de reüll amb prou feines s’atreveixen a entreveure una infinita alegria. Faig la maleta.
Y

La foto: “En un núvol” (Over de clouds!) Foto de Mrta_atram, penjada a blocdefotos.cat

Allò que cal saber sobre el calendari ortodox

2009-01-10T00:00:00.006+01:00

De ben segur que alguna vegada t'has preguntat perquè a Rússia celebren la Nit de Nadal el 6 de gener. El nostre amic Joan ens regala una explicació que és una petita joia i ens diu que, de fet, no és ben bé exacte això del dia 6. Vegem com ens ho explica.

Es veu que tots els cristians celebren el Nadal el 25 de desembre, però no el mateix dia. I encara més: tots els ortodoxos celebren el Nadal el 25 de desembre, però els ortodoxos de ritus bizantí no el celebren pas tots el mateix dia! Quin embolic! Vols saber com pot ser?

Al segle XVI, el Papa de Roma Gregori XIII, decidí canviar el calendari vigent (anomenat julià) per un de més exacte, que prendrà el nom de calendari gregorià. Durant diversos segles, els països anaren adoptant aquest nou calendari com a calendari civil. El nostre país l'adoptà el mateix 1582, any de la seva implantació, mentre que Rússia substituí el julià l'any 1918.

Les esglésies, però, estructuren l'any litúrgic segons un calendari propi. I no totes les esglésies ortodoxes es regeixen pel mateix calendari. Algunes d'aquestes es regeixen exclusivament pel calendari julià, mentre que n'hi ha d'altres que es regeixen pel julià per a les festes mòbils (com la Gran Quaresma, la Pasqua i la Pentecosta) i pel calendari gregorià per a les festes fixes (com Nadal i la Teofania). Entre les primeres, hi ha totes les esglésies eslaves, i per tant, l'Església Ortodoxa Russa. En canvi, grecs, búlgars, romanesos i la majoria d'ortodoxos en la diàspora es regeixen pel calendari gregorià (o civil).

A tall de resum podem dir que tots els cristians celebren el Nadal el 25 de desembre. Que s'escaigui en un altre dia formal depèn només del calendari amb què estiguem acostumats a mesurar el temps i així veiem com els cristians ortodoxos celebren aquesta festivitat seguint calendaris diferents entre ells.

En Joan és un bon amic que col·labora amb Justícia i Pau. Gràcies, Joan!

La imatge: The Nativity of Christ. Late 15th - 16th century. The Moscow School
http://www.hermitagemuseum.org/html_En/04/b2003/hm4_1_o_0.html

Una referència recent sobre calendaris religiosos a Vilaweb:
http://mobile.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3314495

Compte enrere II: segona celebració d'un nou any ortodox

2009-01-07T09:00:00.000+01:00

13 de gener de 2009: Any nou segons el ritus ortodox a Rússia. La primera vegada que vam ser a Novosibirsk la ciutat reemprenia la monotonia després de les festes de Nadal, que allà se celebren la primera setmana de gener. Va ser la Tatiana que amb un somriure picardiós ens va explicar que a Rússia els agrada molt Nadal, la gran Babuixca, l'Avi de glaç i la seva néta Blancaneus i que no perden oportunitat de festejar aquestes dates. Per això molts s'apunten a celebrar dos cops l'arribada de l'Any nou: l'Any nou oficial, el de l'1 de gener, instaurat segons el calendari gregorià que regeix a Europa i a bona part del món, i l'Any nou ortodox, el 13 de gener, per als que volen seguir també el calendari religiós julià.

De l'1 a l'11 de gener a Novosibirsk enguany esteu de festa. Avui, 7 de gener, per a tu, fill, és Nadal. De tot cor bon Nadal. A la casa bressol on ets, si poden, et faran un menú diferent. Demà feu pont i per això sabem que abans del 12 de gener no podem esperar cap trucada perquè ningú tramitarà cap paper i que per tradició també és inhàbil la setmana de l'11 al 15. Que l'Any nou ortodox ens porti a tots un avís, una trucada, un fil d'esperança. Pau i bé.
Y

A d'A

2008-12-30T09:00:00.002+01:00

A d’Adopció, A d’Amor, A d’AcollidA. A grAn, A de mAre. A petitA, A de criAturA, A d’AbrAçAdA, d’Abric, d’AdmirAció, d’AlegriA, A. Art. A d’AmoixAr, d’AcAronAr, d’AfAlAgAr, d’AcompAnyAr, d’Admetre, d’AcceptAr, d’Acolorir, d’AgrAir. A d’ArAm, de mAti, rosA, de segurA, de juAnAntonio i de mArtínez. A de donAr. A d’ApreciAr, d’AmAr, de sospirAr, d’idolAtrAr, d’AdorAr, A de bogeriA, de pAssió, de benvolençA, d’Afecte, simpAtiA, voluntAt, A de tendresA...

A d’estimAr.

Post elaborat per a l'abloccedari, en homenatge a Joan Brossa en el desè aniversari de la seva mort. Enllaç a:
http://joanbrossa.blogspot.com/

La imatge: Poema visual 1990. Joan Brossa.
“La primera lletra de l’abecedari, l’origen, el punt de partida de l’escriptura i la comunicació”. (Fundació Joan Brossa:. Enllaç a: http://www.joanbrossa.org/obra/brossa_obra_poesia_visual_llistat.htm

Compte enrere per a un nou any

2008-12-28T21:03:00.000+01:00

Va ser l'agost de 2008 quan et vàrem conèixer i ja han passat 4 mesos que ens vegérem per primer cop... No hi ha paraules per descriure tot el que va aflorar llavors i ara tan sols desitjo que el temps passi ben ràpid per iniciar un nou any. Un any nou que significarà una nova etapa a les nostres vides, per a tu, fill, i per a mi. Esperat 2009. Bon any per a tothom.
M

Un altre tipus d'adopció: l'acolliment de persones grans

2008-12-15T23:21:00.000+01:00

La regió de Novosibirsk es troba a més de 3.000 kilòmetres a l'Est de Moscou. La capital, Novosibirsk, és la tercera ciutat més gran del país. Rússia i aquesta regió en particular afronten un problema greu: com proveir les persones grans de la ciudat sense mitjans i sense família amb una forma de vida decent. Un sistema d'adopció, sota la fórmula de l'acolliment, que té per finalitat trobar noves famílies per a les persones grans s'ha posat en marxa a Novosibirsk de forma pionera. L'experiència s'explica en el vídeo que acompanya aquest post:
Rusia Today: Siberians adopt needy pensioners.

Salutació al sol

2008-12-11T14:38:00.000+01:00

L’Orient. De l’Orient esperem, des de l’Occident d’Europa, la nostra albada. De l’Orient esperem –i ho direm amb paraules de Gerard Quintana- el moment que tota la terra s’encén, vora la mar, s’encén el cel, neix l’horitzó. En aquest ritual espiritual blocaire saludem el sol en el moment que amb ell neix el fil d’una nova vida.

De l’extrem Orient, de la Xina, provenen algunes de les esperes més dures en aquest moment en els processos d’adopció. Amb aquesta asana peculiar ens solidaritzem amb els companys que, com la Mercè i l’Oriol, que ens han escrit, esperen el seu sol que ve d’Orient.

Aquest post és també la nostra manera particular d’adherir-nos a la Marató 2008 de TV3. L'enllaç al vídeo de l'esdeveniment, "Ja surt el sol":
http://www.tv3.cat/videos/850659

Les dues mares

2008-12-07T11:13:00.000+01:00

La família Ceballos Flores, que es defineix com a seguidora nostra, ens ha obsequiat amb un poema que, com no podia ser d’altra manera, ens ha fet pujar les llàgrimes als ulls. Com a agraïment i donat que els versos són preciosos, els hem volgut destacar en aquest post. Nosaltres els dediquem a totes aquelles famílies que assumeixen i expliquen a filles i fills el fet de l’adopció.

LAS DOS MADRES

Había una vez dos mujeres que no se conocían.
De una no te acuerdas,
a la otra la llamas mamá.

Dos vidas diferentes se pusieron de acuerdo para darte la vida.
Una se volvió tu estrella del norte,
la otra tu luz del sol.

La primera te dio la vida,
la segunda te enseñó a vivir.

La primera te dio la necesidad de ser querido,
la segunda estaba allí para quererte.

Una te dio la vida,
la otra te dio un nombre.

Una te dio la semilla de la inteligencia,
la otra te propuso un camino.

Una te dio las emociones,
la otra te quitó los miedos.

Una vio tu primera sonrisa,
la otra te secó las lagrimas.

Una renunció a ti,
era todo lo que podía hacer.
La otra quería un hijo con todo el corazón y
Dios la llevó a tu lado.

¡Luz de mi vida!
Tan solo son dos maneras diferentes de querer.

Carta breu al meu futur xiquet o Els nostres Nadals són diferents

2008-12-03T13:30:00.000+01:00

Et vam conèixer a l’estiu. S’acabarà la tardor i no serà fins ben entrat l’hivern que encara no sabrem quan podrem anar a recollir-te. L’espera és cruel. Per sort tu no n’ets gaire conscient encara. Però als qui serem la teva família se’ns fa molt difícil entendre el perquè.

Aviat ve el nostre Nadal, catòlic, i hem decidit començar a preparar unes bones festes per celebrar amb alegria la felicitat viscuda enguany i per donar la benvinguda amb tota l’esperança al nou any i a la nova vida que plegats ens espera. El teu Nadal, ortodox, comença uns pocs dies més tard. Pensar amb tu en aquestes dates ens brinda l'oportunitat de conèixer, aquí estant, com se celebra aquest ritus cristià que fins ara no hem compartit.

Mentrestant, mentre busco informació i m’il·lustro tararejo una cançó de xiquets que un dia o altra aprendràs quan preparis amb nosaltres les festes de Nadal.
Y

http://www.angeldaban.com/MP3_RETALLATS/NADALES/ARA_VE_NADAL_1a.mp3

Un cap de setmana sense tu

2008-12-01T14:54:00.000+01:00

Hola fill.

Seguim igual, sense saber quan et veurem i les darreres notícies ens diuen que encara t’hem d’esperar més.

Mentrestant ja hem pintat i arreglat la que serà la teva cambra. Sí, fill meu, una cambra per a tu sol. Esperem que t’agradi. No hem canviat gaire els colors ja que el teu germà així la tenia i ell ha decidit en aquest cas per tu. I si al començament no vols dormir sol, el teu germà dormirà amb tu. Ell també té tantes ganes de conèixer-te, de tocar-te, d’abraçar-te, de besar-te, d’estimar-te...
M

La vida batega amb força

2008-11-26T09:41:00.000+01:00

Fins i tot en el més cru dels hiverns la vida batega amb força. Els fruits vermells que a -40º C han esclatat exultants a la branca em fan pensar en tu, fill, en la força que et fa supervivent. T'abraço en el pensament amb una cançó de bressol que apaivagui la meva espera.

Dedicat a les famílies que esperen: El cant dels ocells, tradicional catalana, himne internacional de pau.
http://www.youtube.com/watch?v=D7CYl-JA8Ek&feature=related

I si teniu alguna estona més, us recomanem també aquesta versió en vídeo: Shoji Kojima - El Cant dels Ocells de Pau Casals.- Miguel Poveda, Juan Gómez "Chicuelo.-Taller de Músics Management y Producciones S.L.
http://video.google.com/videoplay?docid=-7519984491587186712

On ets nat?

2008-11-25T11:39:00.000+01:00

Fill meu, on ets nat?

Els teus pares, els teus avis, els teus germans... tots som nats a llocs ben distants i amb això tu no seràs pas diferent.
T'esperem. Des l'estiu que sabem que vens de lluny de nosaltres, de terres de fred i calor breu però extrema. De la Riba de l'Obi que a l'hivern es congela. T'hem conegut. T'hem tocat. T'hem fet riure i en aquests pocs dies t'hem fet nostre.

Com n'és de llarga l'espera.

http://solosong.net/traubert.html