A Moscou, quan dormies no dormies. A Novosibirsk no ho sabíem, però tampoc dormies quan eres a la casa bressol. T’autogronxaves amb tanta força cada mitja hora que feies caminar el bressol de paret a paret de la cambra que compartíem.
Amb el rostre torturat, en el bressol descarregaves la teva ira contra la vida. Et grataves fins a arrencar-te la pell. Et feies ferides de sang a les cuixes i a les orelles i duies un dit tot obert de tant mossegar-te. -Aquest nen té granets. Ens dèiem. -Aquest nen deu tenir alguna al·lèrgia. Serà el pijama, serà el suc o la llet que li hem donat? Aquest nen té tics. I no. Aquest nen tenia sarna, en terminologia mèdica escabiosi per sarcoptes scabei, que fa túnels sota la pell, entra i surt per alimentar-se de pell morta i es manifesta especialment a la nit amb picors tan intenses que fan agre el caràcter. Un cel de dia, bonic, vam viure amb tu i un infern de nit.
Y
La foto: vista microscòpica del sarcoptes scabiei baixada de
http://www.flickr.com/photos/42117243@N00/1497657723Un enllaç interessant:
http://www.hospitaldenens.com/cat/educsalu/p040329.htm
Dissabte passat va fer tres setmanes que vàrem arribar i m’agradaria demanar-vos perdó. Veritablement no tinc paraules per la meva tardança, però es increïble com passen els dies des que Jan és a casa... i tot, als seus tres anys, encara per descobrir.
Quan les cigonyes vénen de Sibèria, i no de París, et prens com un joc buscar entre dos nous germans similituds i diferències. “-Troba les 7 similituds i les 7 diferències.” Em dic quan em poso davant d’aquesta foto i, sincerament, m’ho passo bé. Són els meus sols, i ja s’han fet germans del tot. El destí potser està escrit, no ho sé, però és ben sorprenent.
Una foto il·lustrativa del que ha estat la meva baixa per maternitat: l'Aram i el Jofre mirant com centrifuga una de les infinites rentadores.
Tinc una amiga que, en tornar de Novosibirsk amb el seu nen, va saber que el xicot patia terrors nocturns. Els ulls esbatanats, la mirada perduda i el cor accelerat, com si estigués despert però profundament adormit el seu nen patia. Ara ja els ha passat. Li queden les pors que s’expressen en malsons que acostumen a patir molts infants a partir dels quatre anys. Una abraçada a aquesta família de Banyoles.
A Moscou, quan dormies no dormies. A Novosibirsk no ho sabíem, però tampoc dormies quan eres a la casa bressol. T’autogronxaves amb tanta força cada mitja hora que feies caminar el bressol de paret a paret de la cambra que compartíem.
