Hola fillol,
Com diu l’Antonio Flores a la cançó a la seva filla Alba
http://www.youtube.com/watch?v=t2KfF47rO_g
"No sé por qué
Tu llegada al mundo fue así
Te costó salir"
A tu t’està costant també arribar, que es una forma de sortir d’allà. Incloses varies falses alarmes. N’ha estat de tot.
Tots desitgem que estiguis aquí per a que la segona estrofa de la cançó també es faci veritat.
"No sé por qué
Me sentí el hombre más feliz
Ya estabas aquí"
Pel teu pare, per la teva mare i per tots els que t’esperen.
A tu el sol no et va daurar la pell, però d’això ja s’encarregarà la teva mare amb el sol del Mediterrani. No et preocupis, ja veuràs, vens a una terra molt maca.
Si ara que encara no has arribat, jo hagués de desitjar-te alguna cosa, et desitjaria que siguis feliç. Quan arribis, tots els que t’envolten intentaran fer-te una vida feliç. Jo també. Però a llarg termini, a mida que vagis creixent i et facis gran, el meu desig és que tu mateix t’acabis construint una vida feliç. Aquest és el meu gran desig per a tu. I també el meu vot i el meu encàrrec, amb el patrocini dels teus pares.
Per si algun cop et perdessis pel camí i no ens tinguessis a prop, te faig arribar la guia que ens va deixar Max Erhmann en la seva Desiderata. Llegeix-la de tant en tant. I quan la vida t’estrenyi, perquè com deia Serrat (Bienaventurados 1987): "La vida te la dan pero no te la regalan, la vida se paga por más que te pene", quan la vida t’estrenyi a base de bé, torna a llegir-la i rellegir-la. I recorda’ns.
"La sort es busca, l’amor es troba, la felicitat es construeix"
Tant de bo que la vida que et construeixis et resulti feliç. I millor encara si és entre nosaltres..
El teu padrí.
Alejandro
Dissabte passat va fer tres setmanes que vàrem arribar i m’agradaria demanar-vos perdó. Veritablement no tinc paraules per la meva tardança, però es increïble com passen els dies des que Jan és a casa... i tot, als seus tres anys, encara per descobrir.
Quan les cigonyes vénen de Sibèria, i no de París, et prens com un joc buscar entre dos nous germans similituds i diferències. “-Troba les 7 similituds i les 7 diferències.” Em dic quan em poso davant d’aquesta foto i, sincerament, m’ho passo bé. Són els meus sols, i ja s’han fet germans del tot. El destí potser està escrit, no ho sé, però és ben sorprenent.
Una foto il·lustrativa del que ha estat la meva baixa per maternitat: l'Aram i el Jofre mirant com centrifuga una de les infinites rentadores.
Tinc una amiga que, en tornar de Novosibirsk amb el seu nen, va saber que el xicot patia terrors nocturns. Els ulls esbatanats, la mirada perduda i el cor accelerat, com si estigués despert però profundament adormit el seu nen patia. Ara ja els ha passat. Li queden les pors que s’expressen en malsons que acostumen a patir molts infants a partir dels quatre anys. Una abraçada a aquesta família de Banyoles.
A Moscou, quan dormies no dormies. A Novosibirsk no ho sabíem, però tampoc dormies quan eres a la casa bressol. T’autogronxaves amb tanta força cada mitja hora que feies caminar el bressol de paret a paret de la cambra que compartíem.
Aquest monument a Sant Jordi és molt a la vora de la Plaça Roja de Moscou, just darrere del Kremlin. La foto està feta tot enfocant la part del globus on s'hauria de veure on és Catalunya: un mica més al nord d’on hi ha dibuixats els camells que assenyalen Rabat.
Ens queixem de tant de tràmit i de tanta paperassa que ens demanen des de l’Estat d’origen dels nostres fills per tirar endavant l’adopció però hem de reconèixer que tampoc són fàcils els tràmits en els ministeris més propers, aquí, un cop tornats.
Més enllà de temors i recances, s’obren sempre blaus horitzons. Res no pot desviar-nos del curs de riu del viure; però basta la voluptat d’estimar perquè l’aire dringui a cada mot, i s’allargassi l’eco que ens fa, si més no, perdurables.
