dimarts, 30 de desembre del 2008

A d'A



A d’Adopció, A d’Amor, A d’AcollidA. A grAn, A de mAre. A petitA, A de criAturA, A d’AbrAçAdA, d’Abric, d’AdmirAció, d’AlegriA, A. Art. A d’AmoixAr, d’AcAronAr, d’AfAlAgAr, d’AcompAnyAr, d’Admetre, d’AcceptAr, d’Acolorir, d’AgrAir. A d’ArAm, de mAti, rosA, de segurA, de juAnAntonio i de mArtínez. A de donAr. A d’ApreciAr, d’AmAr, de sospirAr, d’idolAtrAr, d’AdorAr, A de bogeriA, de pAssió, de benvolençA, d’Afecte, simpAtiA, voluntAt, A de tendresA...

A d’estimAr.

Post elaborat per a l'abloccedari, en homenatge a Joan Brossa en el desè aniversari de la seva mort. Enllaç a:
http://joanbrossa.blogspot.com/

La imatge: Poema visual 1990. Joan Brossa.
“La primera lletra de l’abecedari, l’origen, el punt de partida de l’escriptura i la comunicació”. (Fundació Joan Brossa:. Enllaç a: http://www.joanbrossa.org/obra/brossa_obra_poesia_visual_llistat.htm

diumenge, 28 de desembre del 2008

Compte enrere per a un nou any


Va ser l'agost de 2008 quan et vàrem conèixer i ja han passat 4 mesos que ens vegérem per primer cop... No hi ha paraules per descriure tot el que va aflorar llavors i ara tan sols desitjo que el temps passi ben ràpid per iniciar un nou any. Un any nou que significarà una nova etapa a les nostres vides, per a tu, fill, i per a mi. Esperat 2009. Bon any per a tothom.
M

dilluns, 15 de desembre del 2008

Un altre tipus d'adopció: l'acolliment de persones grans



La regió de Novosibirsk es troba a més de 3.000 kilòmetres a l'Est de Moscou. La capital, Novosibirsk, és la tercera ciutat més gran del país. Rússia i aquesta regió en particular afronten un problema greu: com proveir les persones grans de la ciudat sense mitjans i sense família amb una forma de vida decent. Un sistema d'adopció, sota la fórmula de l'acolliment, que té per finalitat trobar noves famílies per a les persones grans s'ha posat en marxa a Novosibirsk de forma pionera. L'experiència s'explica en el vídeo que acompanya aquest post:
Rusia Today: Siberians adopt needy pensioners.

dijous, 11 de desembre del 2008

Salutació al sol


L’Orient. De l’Orient esperem, des de l’Occident d’Europa, la nostra albada. De l’Orient esperem –i ho direm amb paraules de Gerard Quintana- el moment que tota la terra s’encén, vora la mar, s’encén el cel, neix l’horitzó. En aquest ritual espiritual blocaire saludem el sol en el moment que amb ell neix el fil d’una nova vida.

De l’extrem Orient, de la Xina, provenen algunes de les esperes més dures en aquest moment en els processos d’adopció. Amb aquesta asana peculiar ens solidaritzem amb els companys que, com la Mercè i l’Oriol, que ens han escrit, esperen el seu sol que ve d’Orient.

Aquest post és també la nostra manera particular d’adherir-nos a la Marató 2008 de TV3. L'enllaç al vídeo de l'esdeveniment, "Ja surt el sol":
http://www.tv3.cat/videos/850659

diumenge, 7 de desembre del 2008

Les dues mares

La família Ceballos Flores, que es defineix com a seguidora nostra, ens ha obsequiat amb un poema que, com no podia ser d’altra manera, ens ha fet pujar les llàgrimes als ulls. Com a agraïment i donat que els versos són preciosos, els hem volgut destacar en aquest post. Nosaltres els dediquem a totes aquelles famílies que assumeixen i expliquen a filles i fills el fet de l’adopció.

LAS DOS MADRES

Había una vez dos mujeres que no se conocían.
De una no te acuerdas,
a la otra la llamas mamá.

Dos vidas diferentes se pusieron de acuerdo para darte la vida.
Una se volvió tu estrella del norte,
la otra tu luz del sol.

La primera te dio la vida,
la segunda te enseñó a vivir.

La primera te dio la necesidad de ser querido,
la segunda estaba allí para quererte.

Una te dio la vida,
la otra te dio un nombre.

Una te dio la semilla de la inteligencia,
la otra te propuso un camino.

Una te dio las emociones,
la otra te quitó los miedos.

Una vio tu primera sonrisa,
la otra te secó las lagrimas.

Una renunció a ti,
era todo lo que podía hacer.
La otra quería un hijo con todo el corazón y
Dios la llevó a tu lado.

¡Luz de mi vida!
Tan solo son dos maneras diferentes de querer.

dimecres, 3 de desembre del 2008

Carta breu al meu futur xiquet o Els nostres Nadals són diferents

Et vam conèixer a l’estiu. S’acabarà la tardor i no serà fins ben entrat l’hivern que encara no sabrem quan podrem anar a recollir-te. L’espera és cruel. Per sort tu no n’ets gaire conscient encara. Però als qui serem la teva família se’ns fa molt difícil entendre el perquè.

Aviat ve el nostre Nadal, catòlic, i hem decidit començar a preparar unes bones festes per celebrar amb alegria la felicitat viscuda enguany i per donar la benvinguda amb tota l’esperança al nou any i a la nova vida que plegats ens espera. El teu Nadal, ortodox, comença uns pocs dies més tard. Pensar amb tu en aquestes dates ens brinda l'oportunitat de conèixer, aquí estant, com se celebra aquest ritus cristià que fins ara no hem compartit.

Mentrestant, mentre busco informació i m’il·lustro tararejo una cançó de xiquets que un dia o altra aprendràs quan preparis amb nosaltres les festes de Nadal.
Y

dilluns, 1 de desembre del 2008

Un cap de setmana sense tu

Hola fill.
Seguim igual, sense saber quan et veurem i les darreres notícies ens diuen que encara t’hem d’esperar més.
Mentrestant ja hem pintat i arreglat la que serà la teva cambra. Sí, fill meu, una cambra per a tu sol. Esperem que t’agradi. No hem canviat gaire els colors ja que el teu germà així la tenia i ell ha decidit en aquest cas per tu. I si al començament no vols dormir sol, el teu germà dormirà amb tu. Ell també té tantes ganes de conèixer-te, de tocar-te, d’abraçar-te, de besar-te, d’estimar-te...
M