Hola fillol,
Com diu l’Antonio Flores a la cançó a la seva filla Alba
http://www.youtube.com/watch?v=t2KfF47rO_g
"No sé por qué
Tu llegada al mundo fue así
Te costó salir"
A tu t’està costant també arribar, que es una forma de sortir d’allà. Incloses varies falses alarmes. N’ha estat de tot.
Tots desitgem que estiguis aquí per a que la segona estrofa de la cançó també es faci veritat.
"No sé por qué
Me sentí el hombre más feliz
Ya estabas aquí"
Pel teu pare, per la teva mare i per tots els que t’esperen.
A tu el sol no et va daurar la pell, però d’això ja s’encarregarà la teva mare amb el sol del Mediterrani. No et preocupis, ja veuràs, vens a una terra molt maca.
Si ara que encara no has arribat, jo hagués de desitjar-te alguna cosa, et desitjaria que siguis feliç. Quan arribis, tots els que t’envolten intentaran fer-te una vida feliç. Jo també. Però a llarg termini, a mida que vagis creixent i et facis gran, el meu desig és que tu mateix t’acabis construint una vida feliç. Aquest és el meu gran desig per a tu. I també el meu vot i el meu encàrrec, amb el patrocini dels teus pares.
Per si algun cop et perdessis pel camí i no ens tinguessis a prop, te faig arribar la guia que ens va deixar Max Erhmann en la seva Desiderata. Llegeix-la de tant en tant. I quan la vida t’estrenyi, perquè com deia Serrat (Bienaventurados 1987): "La vida te la dan pero no te la regalan, la vida se paga por más que te pene", quan la vida t’estrenyi a base de bé, torna a llegir-la i rellegir-la. I recorda’ns.
"La sort es busca, l’amor es troba, la felicitat es construeix"
Tant de bo que la vida que et construeixis et resulti feliç. I millor encara si és entre nosaltres..
El teu padrí.
Alejandro
Més enllà de temors i recances, s’obren sempre blaus horitzons. Res no pot desviar-nos del curs de riu del viure; però basta la voluptat d’estimar perquè l’aire dringui a cada mot, i s’allargassi l’eco que ens fa, si més no, perdurables.
“Les persones que tenen paciència saben esperar amb calma que les coses succeeixin, ja que pensen que s'ha de donar temps a allò que no depèn estrictament d’un mateix.” Trinidad Aparicio, psicòloga clínica
“Ser pacient no és resignar-se, sinó gaudir de l’espera” “Són els temps de la preparació els que fan realment gran la festa.” Salvador Cardús, sociòleg
“La paciència és un arbre d’arrels amargants però de fruits dolços,” Anònim que m’ha fet arribar un bon amic mexicà, Juan Narváez.
De Novosibirsk a Moscou no puc evitar de mirar amb ansietat ulls, orelles, nassos, dits, espatlles, clatells, alçades, amplades, tots els trets en definitiva de cada passatger. Intento amb això endevinar de gran com seràs. Les persones que viatgen de Novo a Moscou i de Moscou a Novo, la major part maletí en mà, solen ser grans de mida, cossos generosos d’aquells que un cop s’han encabit al seient de l’avió poc moviment els queda i només de tors en amunt.
Saps quants cops he pensat amb tu aquesta última setmana? I quants cops he plorat? I és que avui hauríem d’estar celebrant una setmana del nostre retrobament des del passat agost... i ara no ens queda res més que continuar esperant. Perquè això sí, no ho dubtis que estem esperant i cada dia sospirem per rebre notícies des de Novosibirsk. Ho tenim tot, tot preparat, les maletes de Papà, Mamà i la del Tete, la teva maleta, els bitllets d’avió, el teu bitllet d’avió... i uns enormes cors carregats d’amor per donar-te. Tan aviat en tinguem notícies te les farem arribar.
Molts cops, com diu la Yvonne, se senten tantes coses, tants casos i ara m'he adonat que ha estat com quan juguem als jocs d'atzar... diuen que sempre toca pero mai a tu... i avui sí, sí que m'ha tocat a mi. Va ser un 26 de gener quan vaig rebre la trucada per dir-me que ja tenia data de judici i ha estat un 26 de febrer quan m'han dit que la data del judici no es compliria. No t'ho pots ni imaginar como senta...ha estat terrible i he plorat tant fill meu. M'ha costat molt pair-ho i crec que ara ja estic millor. Aquest cap de setmana m'he refugiat a la costa amb un cel trist i gris que m'ha acompanyat i amb l'escalfor de les persones que sempre estan quan ho necessites. Gràcies per tot i dir-vos que continuem endavant. I a tu fill meu, una forta abraçada.
