Molts cops, com diu la Yvonne, se senten tantes coses, tants casos i ara m'he adonat que ha estat com quan juguem als jocs d'atzar... diuen que sempre toca pero mai a tu... i avui sí, sí que m'ha tocat a mi. Va ser un 26 de gener quan vaig rebre la trucada per dir-me que ja tenia data de judici i ha estat un 26 de febrer quan m'han dit que la data del judici no es compliria. No t'ho pots ni imaginar como senta...ha estat terrible i he plorat tant fill meu. M'ha costat molt pair-ho i crec que ara ja estic millor. Aquest cap de setmana m'he refugiat a la costa amb un cel trist i gris que m'ha acompanyat i amb l'escalfor de les persones que sempre estan quan ho necessites. Gràcies per tot i dir-vos que continuem endavant. I a tu fill meu, una forta abraçada.Un petó.
M
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada