divendres, 27 de març del 2009

El meu desig, el meu vot, el meu encàrrec/my wish, my vow, my charter

Hola fillol,

Com diu l’Antonio Flores a la cançó a la seva filla Alba http://www.youtube.com/watch?v=t2KfF47rO_g
"No sé por qué
Tu llegada al mundo fue así
Te costó salir"


A tu t’està costant també arribar, que es una forma de sortir d’allà. Incloses varies falses alarmes. N’ha estat de tot.

Tots desitgem que estiguis aquí per a que la segona estrofa de la cançó també es faci veritat.

"No sé por qué
Me sentí el hombre más feliz
Ya estabas aquí"

Pel teu pare, per la teva mare i per tots els que t’esperen.

A tu el sol no et va daurar la pell, però d’això ja s’encarregarà la teva mare amb el sol del Mediterrani. No et preocupis, ja veuràs, vens a una terra molt maca.

Si ara que encara no has arribat, jo hagués de desitjar-te alguna cosa, et desitjaria que siguis feliç. Quan arribis, tots els que t’envolten intentaran fer-te una vida feliç. Jo també. Però a llarg termini, a mida que vagis creixent i et facis gran, el meu desig és que tu mateix t’acabis construint una vida feliç. Aquest és el meu gran desig per a tu. I també el meu vot i el meu encàrrec, amb el patrocini dels teus pares.

Per si algun cop et perdessis pel camí i no ens tinguessis a prop, te faig arribar la guia que ens va deixar Max Erhmann en la seva Desiderata. Llegeix-la de tant en tant. I quan la vida t’estrenyi, perquè com deia Serrat (Bienaventurados 1987): "La vida te la dan pero no te la regalan, la vida se paga por más que te pene", quan la vida t’estrenyi a base de bé, torna a llegir-la i rellegir-la. I recorda’ns.

"La sort es busca, l’amor es troba, la felicitat es construeix"

Tant de bo que la vida que et construeixis et resulti feliç. I millor encara si és entre nosaltres..

El teu padrí.

Alejandro