Més enllà de temors i recances, s’obren sempre blaus horitzons. Res no pot desviar-nos del curs de riu del viure; però basta la voluptat d’estimar perquè l’aire dringui a cada mot, i s’allargassi l’eco que ens fa, si més no, perdurables.Fragment d'un poema de Miquel Matí i Pol.
Roda de Ter, 1 de gener de 1985
La imatge: Ratlla blava i fruiter, obra de Ràfols Casamada. Baixat del blog "Art català actual":
http://www.artactualcatala.com/blog/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada