dijous, 28 de maig del 2009

Per fi a casa...

Dissabte passat va fer tres setmanes que vàrem arribar i m’agradaria demanar-vos perdó. Veritablement no tinc paraules per la meva tardança, però es increïble com passen els dies des que Jan és a casa... i tot, als seus tres anys, encara per descobrir.
Benvingut a casa JAN i gràcies.
Un petó molt gran.
M

2 comentaris:

NOSALTRES ha dit...

Benvingut, Jan, guapíssim, que siguis i que siueu molt i molt feliços! Y & família

Anònim ha dit...

Hola, per fi ja estem a cas tots plegats, els dias es fan eterns amb un nen tant i tant bitxo.
Un petonet, molt gran!!!

Oriol Herrero