Et dius Jofre. Però et diuen Romeu perquè abans de marxar de classe, de l'escola bressol, has de fer petons a totes les nenes, nens, cuinera i monitores. Si no, no marxes content. I no sempre en quedes satisfet que de vegades els pares t'hem d'esperar que facis una segona ronda. Amb un somriure encara més gran a la cara hi afegeixes abraçades, crits i saltirons.Encara no saps dir el teu nom. Quan t'ho pregunto em dius "meu" i ara sospito que aquest "meu" no prové ni de gat ni de "jo" sinó del nen que es diu Jofre però que es voldria apel·lar amb el mot més dolç que li adrecen sempre amb un somriure, sense mai cap crit... El meu petit.
Y
1 comentari:
Felicitats Yvonne, se'l veu tan feliç en Romeu.... a mi em sembla que si segueix així haureu de vigilar que li quedarà aquest nom, li escau molt bé!!!
Publica un comentari a l'entrada