Un plat ben català, diu el meu fill Aram que li han servit avui al col·le: mangondilles amb plegamans. A mi em consta pel menú del mes que avui tocava llenties, hamburguesa i flam de xocolata però... El llenguatge és creatiu i el seu padrí viu a Palau Solità i Plegamans. Visca l'aprenentatge i visca la llengua! YPlegamans: pregadéu; revolta-campanes, mantis religiosa.
La foto: "Pregadéu", per Tomeu, amb mandonguilles casolanes afegides manualment (http://www.naciodigital.cat/blocdefotos/index.php?seccio=noticies&pag=&cerca=&autor=1241&tag=®xpag=90)
1 comentari:
Carai, quines mandonguilles més bones, amb plegamans i tot....
Publica un comentari a l'entrada