Cadenes d'ADN

Què és un país? Què és Catalunya? Cadenes d’ADN formades per diversitat. Al cap i a la fi, cadenes de nacionalitat. On sigui que vas néixer formes part de Nosaltres.

Aquest apunt més aviat poètic està inspirat en l'acte d'elecció d'Artur Mas, líder del partit Convergència Democràtica de Catalunya, al Monestir de Sant Benet, a Sant Fruitós del Bages. També m’hi ha inspirat el joc d’anatomia del meu fill Aram. Artur Mas identifica l’ADN metafòric de les persones que poden identificar-se amb Convergència en totes aquelles i aquells que defensen un ideals arrelats al territori de Catalunya. El joc del meu fill inclou un seguit de proves sobre tret genètics que, un cop hi hem jugat, han donat com a resultat que ambdós compartim més trets que no pas divergim. Independentment de l’origen biològic dels gens i de la seva transcendència, qui posa en dubte la bondat del joc?
Y

La imatge: ADN a http://www.molecularstation.com/
Enllaç recomanat: ADN en formació. Impressionant. No us el perdeu.
http://www.youtube.com/watch?v=E8NHcQesYl8

Enguany tampoc ens ha tocat la loteria

La imatge: les nostres guardioles de porquet, de terrissa, tradicionals.

7 de gener de 2010

Bon Nadal i feliç any nou, Novosibirsk en el nostre record, en aquest primer dia de l'any segons el calendari ortodox. Una salutació des de Catalunya i des de casa nostra, on hem penjat a l'arbre de Nadal la nostra matriuska.

Y

Tenim un any

Vam néixer el novembre de 2008 i ara tenim un any. Un any que inclou un ritme pausat d'ençà del juliol de 2009, en què ambdues famílies ens hem trobat en ple procés d'adaptació. Ara tot just comencem a entrar en una nova normalitat. Ara ja ens coneixem amb els nostres fills; ara ja ens entenem parlant, jugant, rient i plorant, en la salut i en la malatia, i així ens voldrem estimar i honorar tota la vida.
Y

Mangondilles amb plegamans

Un plat ben català, diu el meu fill Aram que li han servit avui al col·le: mangondilles amb plegamans. A mi em consta pel menú del mes que avui tocava llenties, hamburguesa i flam de xocolata però... El llenguatge és creatiu i el seu padrí viu a Palau Solità i Plegamans. Visca l'aprenentatge i visca la llengua! Y

Plegamans: pregadéu; revolta-campanes, mantis religiosa.

La foto: "Pregadéu", per Tomeu, amb mandonguilles casolanes afegides manualment (http://www.naciodigital.cat/blocdefotos/index.php?seccio=noticies&pag=&cerca=&autor=1241&tag=&regxpag=90)

Els ulls glaucs d'Atenea com els dels meu fill Aram

"L’Athena ja sabia que els seus pares l’havien adoptada quan la vaig conèixer. Tenia dinou anys i estava a punt de començar una baralla al bar de la universitat perquè una noia, pensant-se que era d’origen anglès (blanca, cabells llisos, ulls de vegades verds de vegades grisos), havia fet un comentari desfavorable sobre l’Orient Mitjà.

Era el primer dia de classe, el grup era nou i ningú no sabia res dels seus companys. Però aquella noia es va aixecar, va agafar l’altra pel coll de la brusa i es va posar a cridar com una boja:
-Racista!”

La bruixa de Portobello
Paulo Coelho

Y

Et diuen Romeu

Et dius Jofre. Però et diuen Romeu perquè abans de marxar de classe, de l'escola bressol, has de fer petons a totes les nenes, nens, cuinera i monitores. Si no, no marxes content. I no sempre en quedes satisfet que de vegades els pares t'hem d'esperar que facis una segona ronda. Amb un somriure encara més gran a la cara hi afegeixes abraçades, crits i saltirons.

Encara no saps dir el teu nom. Quan t'ho pregunto em dius "meu" i ara sospito que aquest "meu" no prové ni de gat ni de "jo" sinó del nen que es diu Jofre però que es voldria apel·lar amb el mot més dolç que li adrecen sempre amb un somriure, sense mai cap crit... El meu petit.


Y

"Jan" Copa, Lliga i Champions 2009…

I amb ell va arribar la remuntada. Va ser el dia 2 de maig quan vàrem aterrar a Barcelona i de tornada escoltàvem a la radio la primera part del partit Barça-Madrid. La segona part del partit ja la vàrem veure a casa, després d’una dutxa, amb el pijama i les sabatilles, ens vàrem asseure al sofà i al Jan, que estava molt cansat, el vàrem ficar al seu llit. Encara no hi havia tingut temps que s'adormís quan vàrem començar a sentir clàxons i un terrabastall de petards i coets...Que li devia passar pel cap?
Ara, on sóc?
Què li passa a tota aquesta gent?
Per què no em deixen dormir tranquil?

Però i és que va ser des d’aquell moment i setmana a setmana que ha estat vivint les victòries d’aquest equip que ha passat a formar part del seu “vocabulari”. Potser en tindrà la culpa el seu “tete”? Doncs la veritat és que no necessitem resposta. Les imatges sempre parlen per si mateixes.
Un petó.
M

Que passa pel teu cap?

Veritablement és una de les preguntes que m’envaeixen i a la qual em costa trobar resposta. Et miro, et veig, i sembles tan feliç... Però no ho puc evitar i intento ficar-me dins del teu petit cap. Com m’agradaria saber què penses amb tot el que estàs descobrint... i és que en el teu dia a dia trobes un tresor a cada moment. A casa, no ens podem treure la imatge que ens vas deixar quan vàrem anar i vas veure la platja per primer cop, i les teves petites mans es varen apropar al teu pit dient “ohhhhhhhh!!!” I és que encara ets pura expressió, tot i que dia a dia anem forjant un petit vocabulari i aprenem a entendre’t millor.

Un petonet Jan.
M

Per fi a casa...

Dissabte passat va fer tres setmanes que vàrem arribar i m’agradaria demanar-vos perdó. Veritablement no tinc paraules per la meva tardança, però es increïble com passen els dies des que Jan és a casa... i tot, als seus tres anys, encara per descobrir.
Benvingut a casa JAN i gràcies.
Un petó molt gran.
M