Plora ara el moment agredolç, trist i feliç en què imagines com li diràs al teu fill que no l’has dut a la panxa, que una casa bressol li va ser mare el seu primer any de vida, per poder-li-ho explicar en el moment de debò amb un carícia, una abraçada, un somriure i una besada. El passat es l’instant de la nostra normalitat que ens ha permès ser ara.
Y
dimarts, 20 de gener del 2009
Estirada al llit, de matinada
Etiquetes de comentaris:
Adopció. Família. Russia. Novosibirsk. Acollida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada