Doncs ja feia tant de temps que t’estava esperant, que ja no sabia com reaccionaria. Tantes vegades he imaginat aquest moment, què estaria fent, a quina hora seria, si em trobaria el missatge al contestador, si seria ella (“la Núria”), si seria ell (“en Toni”)...en fi...un 26 de gener, va arribar ella, “la trucada”.Fill meu, aviat ens tornarem a veure... i oblidarem de cop el temps d’espera que “el procés” suposa. Ja estem veient la llum en aquest túnel... i serà aviat, molt aviat...quan et torni a veure, a tocar-te, a escoltar-te, a olorar-te, a besar-te...
M
1 comentari:
Això mateix sento jo.
Suposo que ara deus estar amb el teu fill i deu ser meravellós!!!
El que donaria per ser on ets ara amb el teu fill!!!
Molts petons a tots dos.
Mercè,
Publica un comentari a l'entrada