dimecres, 14 de gener del 2009

Sala d'espera

Part de Nosaltres inicia la marxa. El suro que obtura el coll d’ampolla dels nostres tràmits als ministeris russos s’ha mogut. Com el gas a pressió empeny un tap quan intueix l’escletxa l’espera comença a esbravar-se per dues fuites: hi ha data de viatge per a dues famílies, una d'elles la meva.

Tot i que encara sóc aquí em veig asseguda a la sala d'espera d’un jutjat antic, reformat, fred, eclèctic i antany elegant, vestida per a la cerimònia que ha de decidir sobre la meva maternitat. El judici. A la Federació russa l'adopció es decideix mitjançant sentència. M’esclaten pit i pulmons a cops de puny del que ara són nervis. Uns nervis que molt tímidament i de reüll amb prou feines s’atreveixen a entreveure una infinita alegria. Faig la maleta.
Y

La foto: “En un núvol” (Over de clouds!) Foto de Mrta_atram, penjada a blocdefotos.cat

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Seré allà, al teu costat, passant els mateixos nervis.

C

Anònim ha dit...

Què maco Yvonne!!!! realment dius amb paraules el que el teu cor sent.
Ahh els nervis que no ens deixen veure.....
Mercè,

Anònim ha dit...

Previsió de temperatures de dimarts que ve: -19, -32

http://es.weather.yahoo.com/RSXX/RSXX0077/index_c.html

Uf!

Anònim ha dit...

De veritat em feu tan feliç!!!

Un peto molt fort.

Us estimo molt!!

M