Part de Nosaltres inicia la marxa. El suro que obtura el coll d’ampolla dels nostres tràmits als ministeris russos s’ha mogut. Com el gas a pressió empeny un tap quan intueix l’escletxa l’espera comença a esbravar-se per dues fuites: hi ha data de viatge per a dues famílies, una d'elles la meva.Tot i que encara sóc aquí em veig asseguda a la sala d'espera d’un jutjat antic, reformat, fred, eclèctic i antany elegant, vestida per a la cerimònia que ha de decidir sobre la meva maternitat. El judici. A la Federació russa l'adopció es decideix mitjançant sentència. M’esclaten pit i pulmons a cops de puny del que ara són nervis. Uns nervis que molt tímidament i de reüll amb prou feines s’atreveixen a entreveure una infinita alegria. Faig la maleta.
Y
La foto: “En un núvol” (Over de clouds!) Foto de Mrta_atram, penjada a blocdefotos.cat
4 comentaris:
Seré allà, al teu costat, passant els mateixos nervis.
C
Què maco Yvonne!!!! realment dius amb paraules el que el teu cor sent.
Ahh els nervis que no ens deixen veure.....
Mercè,
Previsió de temperatures de dimarts que ve: -19, -32
http://es.weather.yahoo.com/RSXX/RSXX0077/index_c.html
Uf!
De veritat em feu tan feliç!!!
Un peto molt fort.
Us estimo molt!!
M
Publica un comentari a l'entrada